Història del Club

Història

Cronologia

1920: Primers indicis de la fundació del club.
1957: Inauguració Oficial del Club Nàutic Vilanova.
1960: S’arriba als 150 socis i 31 embaracions registrades.
1989: Trasllat a les instal·lacions actuals.
2015: Més de 850 amarraments i més d'un miler de socis, el converteixen en el segon club nàutic de Catalunya.

Vilanova i la Geltrú té en el mar, una part molt important de les seves senyes d'identitat. En aquest sentit, resulta complicat definir el caràcter dels seus habitants, les peculiaritats dels seus costums, de les seves festes, dels seus somnis, sense tenir en compte la seva vocació mediterrània. Això és així per diferents motius, dels que no se'n poden separar la seva pròpia activitat econòmica i comercial a través de la història.

El Club Nàutic Vilanova, neix d'un llarg idil·li amb la platja que es remunta als anys 20. Les primeres embarcacions que varen colonitzar el litoral vilanoví foren les piragües a rem i els patins a vela, construïdes totes elles per un petit grup d'afeccionats amb més entusiasme que mitjans materials i econòmics.

Varen ser ells, encapçalats per en Josep Solà Morell, que iniciaren el 1940, després de la Guerra Civil, el que havia estat un llarg desig: disposar d'un local adient per emmagatzemar i reparar les embarcacions, així com tenir unes instal·lacions per fomentar el lleure i compartir l'afecció. D'aquesta manera, el 1942 es va aprofitar el local situat en uns baixos humits de la platja per fundar a l'aixopluc de l'Obra Sindical el que acabaria sent La Sección Náutica de Educación y Descanso.

Sense cap ajuda oficial i només les aportacions econòmiques dels seus membres (2 pessetes mensuals), la secció nàutica sobrevisqué a base de voluntarisme els quinze anys que varen transcórrer fins a la finalització de les obres del port iniciades el 1949.
La primera instal·lació de l'actual Club Nàutic va ser una caseta de fusta donada per l'empresa consignatària de bucs Argimbau i situada a la dàrsena exterior de Llevant del port. En aquell entranyable refugi, que sobrevisqué a totes les mestralades fins al trasllat definitiu de les instal·lacions, va tenir lloc la inauguració oficial del Club Nàutic de Vilanova el 1957, com així ho testimonien les fotografies cedides per en Jordi Mas i actualment exposades al Saló Social de Club. Els fundadors del Club Nàutic Vilanova van ser 50 persones quasi totes vinculades a l'anterior secció nàutica, i entre elles el seu primer president en Josep Solà i Morell i el seu successor en el càrrec, José María Hernández El Capi. En aquella època el club tenia setze embarcacions de 4,5 m d'eslora de la classe Snipe construïdes amb lleixes de fusta de pi i veles de lona.
Al juny de 1960, segons consta en els arxius, el nombre total d'associats era de 150 i es disposava de 31 embarcacions enregistrades. Pocs mesos després, el Grupo de Puertos, autoritza el trasllat provisional del club al racó SE. de la dàrsena pesquera, i transcorregut algun temps arribarien les primeres palanques donades pel Club Nàutic de Barcelona i transportades per mar a remolc d'un quillat. El trasllat definitiu a la situació actual, un projecte iniciat al 1973, no fou una realitat fins al 1989, i en aquests moments, amb més de 850 amarraments i 700 socis i sòcies, el CNV és el segon club nàutic de Catalunya.